La hipertensió arterial és un augment de la pressió que fa la sang sobre la paret de les artèries. Si es reteneix durant molt de temps, produeix una sobrecàrrega del cor i dels vasos sangunis que deteriora els renyons i afavoreix l'artereosclerosi.
Per a evitar la hipertensió cal portar una vida més relaxada. Suprimir els estimulants, com el tabac o el café. També cal tindre una alimentació equilibrada i sense sal. A més, hi ha que fer exercici regularment. Quan aquestes mesures no són suficients, cal seguir un tractament farmacològic.
Una apoplexia es produeix quan una part del cervell deixa de rebre l'oxigen que necessita i els teixits de la zona comencen a morir. Açò és degut a una obstrucció o un estretiment dels vasos sanguinis del cervell, on la sang es coagula i no deixa que hi arribe. Factors pels que pots tindre apoplexia
Pressió arterial alta.
Fumar cigarrets.
Enfermetats del cor.
Diabetes.
Atacs isquèmics transitoris.
Símptomes
Adormiment repentí de la cara, braç o cama, en un sol costat del cos.
Confusió, problemes per a parlar o entendre les coses inesperadament.
Mareig repentí, pèrdua de la coordinació o l'equilibri, o problemes per a caminar.
El miocardi es contrau i es relaxa rítmicament. El període de contracció s'anomena sístole, i el de relaxament, diàstole.
El cicle cardíac comprén:
Diàstole ventricular: Els ventricles es relaxen i la sang va omplint les aurícules i els ventricles de manera passiva. les vàlvules semilunars estan obertes i les vàlvules pulmoner i aòrtica estan tancades.
Sístole auricular: Envia sang addicional als ventricles. Quan la sang ja ha passat es tanquen les vàlvules mitral i tricúspide.
Sístole ventricular: Provoca l'obertura de les vàlvules aòrtica i pulmonar i impulsa la sang cap a les artèries.
El cor és l'òrgan principal de l'aparell circulatori. És un òrgan musculós buit, lleugerament cònic, situat a la cavitat toràcia, entre els pulmons. Està envoltat per una membrana dobre anomenada pericardi. Les parets estàn formades per múscul cardíac, o miocardi, que fa possible que el cor es contraga i es relaxe rítmicament. El cor està dividit en dues meitats, i cada meitat té dues cavitats. Dues superiors o aurícules, i dues inferiors o ventricles. Les aurícules reben la sang del sistema venós, passen als ventricles i des d'aquí surten a la circulació arterial. Cada aurícula només es comunica amb el ventricle corresponent. La vàlvula mitral i la vàlvula tricúspide deixen passar la sang de les aurícules al ventricle corresponent. Al començament de l¡artèria pulmonar i de l'artèria aorta hi ha les anomenades vàlvules semilunars, que impedeixen el retrocés de la sang.
Les artèries es ramifiquen per arribar a tots els òrgans del cos i es transformen en arterioles, que envien la sang als capil·lars. Com la sang capil·lar té pressió elevada, el plasma, que és ric en nutrients i oxigen, es filtra per les seues parets i es mescla amb el líquid intersticial, que banya les cèl·lules. Així, les cèl•lules reben les substàncies necessàries per a viure. Després d'aquest intercanvi de substàncies una part del líquid intersticial torna al cor a través de les vènules que formen les venes, i l'altra part d'aquest líquid va als capil·lars limfàtics, i s'anomena limfa. La limfa ajuda en la defensa de l'organisme i transporta lípids i limfòcits.
Els vasos sanguinis són part del sistema circulatori i transporten la sang pel cos. -Artèries: Una artèria és un dels vasos tubulars que condueixen la sang des del cor als teixits de l'organisme.
Són conductes membranososos, elàstics, amb ramificacions divergents, encarregats de distribuir per tot l'organisme la sang expulsada a cada sístole.
-Venes: Porten la sang des dels òrgans fins al cor. La paret és menys resistent que la de les artèries i la sang hi circula amb pressió baixa. Tenen vàlvules que impedeixen el retrocés de la sang.
-Capil·lars: La paret està formada només per una capa d'endotrli. A través dels capil·lars es porta a terme l'intercanvi de subtsàncien entre la sang i les cèl·lules.
La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions. La sang està formada pel plasma i les cèl·lules sanguínies. El plasma sanguini és un líquid groguenc que transporta nutrients, hormones, enzims i productes de rebuig de les cèl·lules.
Les cèl·lules sanguínies es formen a la medul·la òssia roja i són:
Els glòbuls rojos, hematies o eritròcits. Són les cèl·lules de la sang més nombroses i les encarregades de transportar l'oxigen i el diòxis de carboni, aquest procés es realitza a través de l'hemoglobina, una proteïna globular que conté grans quantitats de ferro i ocupa pràcticament tot el seu citoplasma, és la responsable de conferir a la sang aquest color roig.
Els glòbuls blancs o leucòcits. Són les úniques cèl·lules sanguínies amb nucli i les més grans. Hi ha 5 tipus diferents de leucòcits: els neutròfils, els basòfils, els eosinòfils, els limfòcits i els monòcits.
-Neutròfils:Són els leucòcits més comuns. Destrueixen els germens invasors. -Eosiòfils: Són dels leucòcits menys comuns després del basòfils. La seua funció principal és la de realitzar un atac contra els paràsits extracel·lulars, també són els encarregats de modular les reaccions al·lergiques. -Basòfils: Els basòfils són les cèl·lules sanguínies menys comunes de totes. -Monócits: Juntament amb els limfòcits els monòcits són els únics leucòcits agranulats, són les cèl·lules sanguines més grans. -Limfòcits: Fabriquen anticosos per a impedir la propagació de microorganismes.Eliminen les cèl·lules canceroses.
Les plaquetes o trombòcits. Fragments del citoplasma que procedeixen de cèl·lules de la medul·la òssia roja. Intervenen en la coagulació de la sang.
En aquest blog anem a parlar sobre l'aparell circulatori.
L'aparell circulatori està format pel cor, que s'encarrega del bombeig de la sang, i els vasos sanguinis, que formen un sistema o red de tubs que componen un circuit tancat pel que la sang es distribueix des del cor a tot l'organisme. El cor El cor és un òrgan muscular buit, format per quatre cavitats i s'encarrega del bombeig de la sang a través dels vasos sanguinis.
Circulació de la sang La circulació de la sang suposa la seua eixida del cor i el seu moviment per tot l'organisme a través dels vasos sanguinis, per a tornar de nou al cor. Existeixen dos circuits ben diferenciats: el circuit menor o pulmonar, i el circuit major o sistèmic.
Circulació menor o pulmonar: S'estableix entre el cor i els pulmons.
Circulació major o sistèmica: Es fa entre el cor i la resta del cos.
Vasos sanguinis Els vasos sanguinis formen una xàrcia de canals que distribueixen la sang per tot el cos. Segons la seua funció, tamany i constitució, trobem de tres tipus de vasos: artèries, venes i capil·lars. La sang i els seus components La sang és un líquid, integrat per diferents tipus de cèl·lules (eritròcits, leucòcits, trombòcits) que es troben suspeses en el plasma sanguini, que és un element ric en proteïnes. Constitueix al rededor del 7% del pes corporal d'una persona adulta.
Malalties de l'aparell circulatori Les principals malalties que afecten a l'aparell circulatori són les següents:
