Malalties: Colesterol.

El colesterol és una substància grasa natural que es troba en els teixits corporals i en el plasma sanguini dels vertebrats, i que és necessari per al normal funcionament de l'organisme. Es presenta en altes concentracions en el fetge, la medul·la espinal, el pàncrees i el cervell, encara que tambbé s'obté mitjançant alguns aliments.

• El colesterol intervé en la formació d'àcids biliars, vitals per a la digestió de grases.
• Els raigs solars el transformen en vitamina D per a protegir la pell d'agents químics i evitar la deshidratació.
• A partir del colesterol es formen hormones sexuals i tiroides.

La sang condueix el colsterol des de l'intestí o el fetge fins als òrgans que el necessiten i ho fan unint-se a partícules anomenades lipoproteínes. Existeixen dos tipus de lipoproteínes:

• De baixa intensitat (LDL): s'encarreguen de transportar nou colesterol des del fetge a totes les cèl·lules del nostre organisme.
• D'alta intensitat (HDL): arrepleguen el colesterol no utilitzat i el torna al fetge per al seu emmagatzament o excreció a l'exterior a través de la bilis.

Causes
El colesterol pot estar produït per l'abús de grases saturades com els lactis, les manteques, els embutits...però també es produeix per l'edat, antecedents familiars o inclús l'estrés

Tipus de colesterol

• Colesterol roín:  al unir-se a la partícula LDL es deposita en les parets de les artèries i forma plaques d'ateroma.
• Colesterol bo: al unir-se a la partícula HDL transporta l'excés de colesterol de nou al fetge per a que siga destruït.

Símptomes

• Pèrdua de l'equilibri i mareigs.
• Agitació al moure's.
• Inflor o entumiment de les extremitats.
• Mal de cap.
• Mal en el pit.
• Visió difusa.
• Atac cardíac a causa de la constricció de les artèries.
• Accident cerebrovascular a causa d'un coàgul sanguini.
• Xantomes (petits embalum grocs) al voltant dels ulls.

Com controlar el colesterol.

• Consumir fibres vegetals: com llegums, fruites, verdures i cereals.
• Sucs frescs: ajuden a reduir grassa de la bilis i colesterol.
• Utilitzar olis vegetals: com l'oli d'oliva.
• Consumir peix blau: com el salmó, sardines i tonyina.
• Moderar el consum de fruits secs.
• No prendre alcohol, begudes sucrades i gaseoses.
• Moderar el consum del café.
• Evitar el consum de dolços, llepolies i xocolates.
• No fumar.
• Evitar l'estrés.
• Realitzar ejercici de manera diària i regular.
• No calfar mai l'oli d'oliva a més de 190ºC: Consumir-lo sempre cru.
• No consumir menjar ràpid.

                                     

Malalties: Fenómen de Raynaud.

El fenomen de Raynaud és un trastirn vasoespàstic que causa la decoloració dels dits de les mans i peus, i ocasionalment d'altres àrees. Esta condici´p pot també causar que les ungles es posen trencadisses longitudinalment.
Es creu que el fenomen és el resultat de vasoespasmes que reduïxen el subministrament de sang a la respectiva regió. L'estrés i el fred són disparadors clàssics del fenomen.

Este comprén tant la malaltia de Raynaud (també coneguda com el ''fenómen de Raynaud primari''), on el fenomen és idiopàtic, i el síndrome de Raynaud (''fenómen de Raynaud secundari''), on este és causat per algun altre factor que ho provoca, comunament els trastorns del teixit connectius com ara el lupus eritematós sistèmic. El mesurament del gradient de temperatura en la mà ès una ferramenta usada per a distingir entre les formes primàries i secundaries. En casos extrems, la forma secundària por progressar a necrosi o gangrena dels rovells del dits.

La malaltia de Raynaud es diagnostica al descartar patologies subjacents, és a dir, on els signes i símptomes de Raynaud són de caràcter idiopàtics a l'ocórrer en absència d'altres malalties. Un terme que s'usa erròniament com a sinònim de fenom de Raynaud es ''alèrgia al fred''. En general, la malaltia de Raynaud es desentrolla en dones jóvens en la seua infància o adultesa primerenca. El component genètic del Raynaud no està clarqament identificat, encara que l'evidència que existix és prou alta. El tabac i la cafeïna empitjoren i augmenten la freqüència i intensitat dels atac, a més d'existir un component hormonal. S'ha vist a més que hi ha un gray de relació entre aquells pacients que patixen el Raynaud primari i la migranya i angina de pit.

Malaltia. Atac cardíac.

La majoría dels atacs cardíacs són provocats per un coàgul que bloqueja una de les artèries coronàries les quals porten sang i oxigen al cor. Si el flux sanguini es bloqueja, el cor patix per la falta d'oxigen i les cèl·lules cardíaques moren. 

Una subtància anomenada placa, que es compon de colesterol i altres cèl·lules,  es pot acumular en les parets de les artèries coronàries. Un atac cardíac por ocórren quan es presenta una ruptura a la placa. Açò provoca que les plaquetes sangínnies i altres substàncies formen un coàgul de sang en lloc que bloqueja el flux sanguini alcor.

La causa dels atcs cardíacs no sempre es coneix.

Un atac al cor pot ocórrer:

• Quan vosté està descansant o dormint.
• Després d'un augment sobtant en l'activitat física.
• Quan està actiu fora amb un clima fred.
• Després de l'estrés emocional o físic intens, com una malaltia.

                                   



                                            

Malalties: Anèmia.

La anèmia i la baixa concentració d'hemoglobina en la sang. Es detecta mitjançant un anàlisi de laboratori on es descobreix un nivell d'hemoglobina en la sang menor del normal.  Pot acompanyar-se per la disminució de glòbuls rojos.

Causes

• Pèrdua de sang: si es perd molta sang, el cos pot perdre suficients glòbuls rojos com per a causar anèmia.
• Falta de producció de glòbuls rojos: existeixen situacions de salud i factors adquirits i hereditaris que poden impedir al cos produir suficients glòbuls rojos.
• Alimentació: una alimentació deficient de ferro, àcid fòlic o vitamina B12 pot impedir al cos produir suficients glòbuls rojos.
• Hormones: el cos necessita una hormona anomenada eritropoyetina per a produir glòbuls rojos. Aquesta hormona estimula la medul·la òssia per a que prouïsca aquestes cèl·lules. La concentració baixa d'aquesta hormona pot causar anèmia.
• Malalties i tractaments: les malalties cròniques, com les dels renyons i el càncer, li poden dificultar al cos la tasca de produir glòbuls rojos. Alguns tractaments contra el càncer poden lesionar la medul·la òssia o alterar la capacitat dels glòbuls rojos per a transportar oxigen. Si la medul·la òssia està lesionada, no pot produir glòbuls rojos amb la rapidesa suficient per a reemplaçar als que moren o es destrueixen.
• Embaràs: durant l'embaràs pot presentar-se anèmia degut a les concentracions baixes de ferro i d'àcid fólic, i a alguns canvis en la sang.
• Anèmia aplàstica: alguns xiquets naixen sense la capacitat de produir suficients glòbuls rojos.
• Augment de la velocitat de destrucció de glòbuls rojos: una sèrie de situacions de salud i factors adquirits i hereditaris poden fer que el cos destruïsca massa glòbuls rojos.

Símptomes

• Palidesa.
• Astenia: sentiment de cansanci.
• Disnea: sensació subjectiva de falta d'aire.
• Fatiga muscular.
• Manifestacions cardiocirculatories: taquicardia i palpitacions constants en cas d'anèmia intensa.
• Transtorns neurològics: alteracions en la visió. Cefalees.
• Alteració del ritme menstrual.
• Manifestacions neuromusculars: com l'insomni.
• Alteracions renals.
• Transtorns digestius: consisteixen en l'anorèxia, vertigen i restrenyiment.

                             

Malalties: Insuficiència cardíaca.

És un trastorn en què un problema amb l'estructura o funció del cor en detriment de la seva capacitat de subministrar el flux de sang suficient per satisfaces les necessitats del cos.

Les causes comunes d'insuficiència cardíaca són l'infart de miocardi i altres formes de malaltia isquèmica del cor, hipertensió arterial, miocardiopatia...etc.

Açó pot causar una gran quantitat de símptomes com ara la falta d'aire, tos, inflor dels turmells i la capacitat de exercici reduïda.

Malalties: Aneurisma.

L'aneurisma és una dilatació, cen forma de bossa, localitzada en una paret arterial.
Els casos més greus es produeixen quan l'aneurisma afecta una artèria cerebral o l'aorta. La ruptura de l'aneurisma pot portar a la mort.

Un factor de risc per a un aneurisma inclou la diabetis, obesitat, hipertensió, consum de tabac, alcoholisme, alts nivells de cloesterol, deficiència de coure i edat avançada. Alguns tipus són el resultat de debilitat congènita o hereditària en les parets de les artèries.

Malalties: Infart de miocardi.

Un infart de miocardi és prduït per la mort d'una porció del múscul cardíac, que es produeix quan s'obstrueix completament una artèria coronària. Quan es produeix l'obstrucció, es suprimeix l'aportació sanguínia, i si el múscul cardíac manca d'oxigen durant massa temps, el teixit d'eixa zona mor i no es regenera.

Causes de l'infart de miocardi
Per a que el cor funcione correctament la sang ha de circular a través de les artèries coronàries. Però aquestes artèries poden estretir-se dificultant la circulació. Si el cor s'exposa a un sobreesforç poden aparèixer transtorns i formar-se un coàgul que pot tapar una artèria semiobstruida. Aquesta obstrucció, interrumpix el suministre de sang a les fibres del múscul cardíac. Al deixar de rebre sang, aquestes fibres moren. L'infart de miocardi ocorre quan un coàgul de sang obstrueix una artèria ja estretida. Normalment l'infart de miocardi no ocorre sobtadament, si no que pot estar causat per l'asteriosclerosi, un procés que estreta els vasos sanguinis.

Símptomes
L'infart de miocardi causa dolors o pressions en la zona toràcica, sensació d'agotament, cansanci, mareigs i dolor o rampes en el braç esquerre. Aquests dolors no cedeixen encara que la persona faça repòs. Els símptomes habituals són:

• Dolor toràcic intens i prolongat, que es pot expandir des dels braços i muscles fins a l'esquena, les dents o la mandíbula. El dolor es descriu com un puny gegant que retorça el cor.
• Dificultats per a respirar.
• Sudoració.
• Pal·lidesa.
• Mareig, nàusees, vòmits, i desmais.

Prevenció
El risc de patir un infart de miocardi pot evitar-se seguint algunes pautes de vida saludables:

• Deixar de fumar.
• Portar una dieta equilibrada, rica en fruites, verdures, llegums i cereals.
• Evitar les begudes alcoholiques.

Si voleu saber-ne més, podeu llegir-vos aquesta altra informació:


                        

Infarto de miocardio from sirkoky

Malalties. transtorns de coagulació.

Les persones amb trastorns de coagulació poden sagnar més sovint de lo normal i algunes podríen presentar hemorràgies internes.

                            

                              Trastornos De La Coagulación from Juan Carlos Franco Aya
                                                   

Malalties: Varices

Les varices són venes inflamades, a causa de la fallade de les vàlvules de les venes dels membres inferiors inferiors de haurien de facilitar el retorn de la sang.
Es poden originar per un augment de pressió de l'abdomen, com passa durant l'embaràs, o quan s'està molta estona dempeus. De vegades, per solucionar el problema, es requereix intervenció quirúrgica.

Malalties: Embòlia pulmonar.

Una embòlia pulmonar és el bloqueig d'una branca de l'artèria pulmonar. 

La causa sol ser un coàgul en la cama anomenat trombosi venosa profunda que es desprèn i viatja pel torrent sanguini fins al pulmó.

Pot causar:

• Un dany permanent al pulmó afectat.
• Baixolls niells d'oxigen a les venes.
• Lesions en altres òrgans del cos per no rebre suficient oxigen.

                                                
                                                       
L'anomenat síndrome de la classe turista ésa una embòlia produïda per la inactivitat que imposen les dimensions reduïdes que tenen els seients als avions.

Malalties: Hipertensió arterial.

La hipertensió arterial és un augment de la pressió que fa la sang sobre la paret de les artèries. Si es reteneix durant molt de temps, produeix una sobrecàrrega del cor i dels vasos sangunis que deteriora els renyons i afavoreix l'artereosclerosi.
                                        
                                                 
Per a evitar la hipertensió cal portar una vida més relaxada. Suprimir els estimulants, com el tabac o el café. També cal tindre una alimentació equilibrada i sense sal. A més, hi ha que fer exercici regularment.

Quan aquestes mesures no són suficients, cal seguir un tractament farmacològic.

Malalties: Apoplexia.

Una apoplexia es produeix quan una part del cervell deixa de rebre l'oxigen que necessita  i els teixits de la zona comencen a morir. Açò és degut a una obstrucció o un estretiment dels vasos sanguinis del cervell, on la sang es coagula i no deixa que hi arribe.

Factors pels que pots tindre apoplexia

• Pressió arterial alta.
• Fumar cigarrets.
• Enfermetats del cor.
• Diabetes.
• Atacs isquèmics transitoris.

Símptomes

• Adormiment repentí de la cara, braç o cama, en un sol costat del cos.
• Confusió, problemes per a parlar o entendre les coses inesperadament.
• Mareig repentí, pèrdua de la coordinació o l'equilibri, o problemes per a caminar.
• Dolor de cap repentí sense causa coneguda.

                           

El funcionament del cor.

El miocardi es contrau i es relaxa rítmicament. El període de contracció s'anomena sístole, i el de relaxament, diàstole.

El cicle cardíac comprén:

• Diàstole ventricular: Els ventricles es relaxen i la sang va omplint les aurícules i els ventricles de manera passiva. les vàlvules semilunars estan obertes i les vàlvules pulmoner i aòrtica estan tancades. 
• Sístole auricular: Envia sang addicional als ventricles. Quan la sang ja ha passat es tanquen les vàlvules mitral i tricúspide. 
• Sístole ventricular: Provoca l'obertura de les vàlvules aòrtica i pulmonar i impulsa la sang cap  a les artèries.

El cor, motor que impulsa la sang.

El cor és l'òrgan principal de l'aparell circulatori. És un òrgan musculós buit, lleugerament cònic, situat a la cavitat toràcia, entre els pulmons.

Està envoltat per una membrana dobre anomenada pericardi. Les parets estàn formades per múscul cardíac, o miocardi, que fa possible que el cor es contraga i es relaxe rítmicament.

El cor està dividit en dues meitats, i cada meitat té dues cavitats. Dues superiors o aurícules, i dues inferiors o ventricles. Les aurícules reben la sang del sistema venós, passen als ventricles i des d'aquí surten a la circulació arterial.
                                                 
Cada aurícula només es comunica amb el ventricle corresponent. La vàlvula mitral i la vàlvula tricúspide deixen passar la sang de les aurícules al ventricle corresponent.

                                    
Al començament de l¡artèria pulmonar i de l'artèria aorta hi ha les anomenades vàlvules semilunars, que impedeixen el retrocés de la sang.

                                  

Intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.

Les artèries es ramifiquen per arribar a tots els òrgans del cos i es transformen en arterioles, que envien la sang als capil·lars. Com la sang capil·lar té pressió elevada, el plasma, que és ric en nutrients i oxigen, es filtra per les seues parets i es mescla amb el líquid intersticial, que banya les cèl·lules.
Així, les cèl•lules reben les substàncies necessàries per a viure. Després d'aquest intercanvi de substàncies una part del líquid intersticial torna al cor a través de les vènules que formen les venes, i l'altra part d'aquest líquid va als capil·lars limfàtics, i s'anomena limfa.

 La limfa ajuda en la defensa de l'organisme i transporta lípids i limfòcits.

Els vasos sanguinis.

 Els vasos sanguinis són part del sistema circulatori i transporten la sang pel cos.
-Artèries: Una artèria és un dels vasos tubulars que condueixen la sang des del cor als teixits de l'organisme.
Són conductes membranososos, elàstics, amb ramificacions divergents, encarregats de distribuir per tot l'organisme la sang expulsada a cada sístole.












-Venes: Porten la sang des dels òrgans fins al cor. La paret és menys resistent que la de les artèries i la sang hi circula amb pressió baixa. Tenen vàlvules que impedeixen el retrocés de la sang.







-Capil·lars: La paret està formada només per una capa d'endotrli. A través dels capil·lars es porta a terme l'intercanvi de subtsàncien entre la sang i les cèl·lules.

La sang.

 La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
La sang està formada pel plasma i les cèl·lules sanguínies. El plasma sanguini és un líquid groguenc que transporta nutrients, hormones, enzims i productes de rebuig de les cèl·lules.

 Les cèl·lules sanguínies es formen a la medul·la òssia roja i són:

• Els glòbuls rojos, hematies o eritròcits. Són les cèl·lules de la sang més nombroses i les encarregades de transportar l'oxigen i el diòxis de carboni, aquest procés es realitza a través de l'hemoglobina, una proteïna globular que conté grans quantitats de ferro i ocupa pràcticament tot el seu citoplasma, és la responsable de conferir a la sang aquest color roig.

                                             

• Els glòbuls blancs o leucòcits. Són les úniques cèl·lules sanguínies amb nucli i les més grans. Hi ha 5 tipus diferents de leucòcits: els neutròfils, els basòfils, els eosinòfils, els limfòcits i els monòcits.

 -Neutròfils: Són els leucòcits més comuns. Destrueixen els germens invasors.
 -Eosiòfils: Són dels leucòcits menys comuns després del basòfils. La seua funció              principal és la de realitzar un atac contra els paràsits extracel·lulars, també són els encarregats de modular les reaccions al·lergiques.
-Basòfils: Els basòfils són les cèl·lules sanguínies menys comunes de totes.
-Monócits: Juntament amb els limfòcits els monòcits són els únics leucòcits agranulats, són les cèl·lules sanguines més grans. 
-Limfòcits: Fabriquen anticosos per a impedir la propagació de microorganismes.Eliminen les cèl·lules canceroses.             

• Les plaquetes o trombòcits. Fragments del citoplasma que procedeixen de cèl·lules de la medul·la òssia roja. Intervenen en la coagulació de la sang.